“A aquests no els aneu a visitar, no, Guàrdia Civil?”. Així d’enfadat estava en Twitter el futbolista del F.C. Barcelona Gerard Piqué per culpa d’una escena del programa satíric de Intereconomía Gràcies per res i poc després d’haver guanyat 6 a 1 al Éibar. El seu tuit s’ha compartit més de 33.500 vegades en les primeres 12 hores i és un enllaç a una publicació del periodista Jesús Cintora, que inclou el vídeo.

L’escena es va emetre el 14 de setembre. En ella, la presentadora, Rocío Manzaneque, comenta les proves de mísiles intercontinentals de Corea del Nord, que podrien aconseguir Estats Units i Europa, incloent la península i Barcelona. José Antonio Fuster, copresentador, es achina els ulls amb els dits mentre la seva companya parla, per després contestar:

-Barcelona? No hi ha ous, Kim! Dispara, anem, que guanyem tots! Dispara, que no tens ous!

Continue reading “Piqué avisa d’un missatge lamentable a Intereconomía” →

Aquesta llista de millors sèries és una mostra reflexionada, depurada, omple d’esborradures i, sobretot, absolutament arbitrària després de milers d’hores davant d’una pantalla de televisió. El boom de les sèries catòdiques té una data més o menys acotable, 2005, temporada en la qual van néixer tres icones de la passada dècada: ‘Lost’ (creada per a l’ús i gaudi dels nerds mainstream), ‘Dones desesperades’ (destinada a deslligar les complicitats de les mestresses de casa fartes de ser un florer) i ‘House’ (que amb el seu càustic sentit de l’humor es va guanyar el respecte i admiració de tots els inadaptados socials, els qui es van adonar que ser rar podia tenir una passada molón).

Continue reading “Les millors sèries de televisió” →

Els mals auguris respecte al mercat publicitari en el segon semestre de 2017 van copejar aquest dimarts a Mediaset i Atresmedia, els dos grans grups audiovisuals espanyols. El grup alemany ProSiebenSat.1 revisava a la baixa la facturació publicitària, en la línia de l’exposat fa uns dies per WPP. La cotització de Mediaset es va esfondrar un 7% fins als 9.65 euros, un valor al que no havia caigut des de novembre de 2016. Mentre, la capitalització de Atresmedia es va reduir en un 6.3% fins a tancar en 8.80 euros per títol, la pitjor dada des de febrer de 2016.

Continue reading “Previsions sobre la publicitat a la televisió” →

Segons l’últim informe de Kids TV Report, els nens espanyols veuen una mitjana de 2 hores i 44 minuts de televisió diaris. A Europa, només els superen els petits italians. Però atenció, aquest informe no té en compte cap altre aparell electrònic com poden ser els telèfons, tablets o ordinadors (així que, famílies, aneu sumant!). No sé com portareu aquest tema a casa, però a mi em preocupa molt perquè vull que els meus fills es desenvolupin correctament. Per aquest motiu, he revisat el que diuen els experts.

Continue reading “Quantes hores de televisió poden veure els nens?” →

A principis de 1991 la televisió alemanya va començar a transmetre “Nummer 28” un gènere de la pantalla noia conegut com reality xou o telerrealitat. “Numer 28” va ser el primer programa a ajuntar a desconeguts i gravar les seves interaccions, aquest fenomen de la televisió es va reprendre a inicis dels anys 2000 amb “Survivor” i “Big Brother”.

Aquests xou s’encarreguen de documentar situacions sense guió i generar morbositat en l’espectador, com a youporn. A partir d’aquest tipus de transmissions la televisió va començar a prendre un rumb diferent, deixo de ser conservadora i li va donar pas a escenes pujades de to. El sexe va ser un dels principals factors que va causar rating en aquest tipus de programes, “Big Brother” va ser un dels fenòmens que més escenes candents va reunir en les seves emissions de Mèxic i el món.

Continue reading “L’impacte del sexe televisiu” →

Parlar de la qualitat d’una programació és analitzar les condicions que es requereixen per a una emissió important, digna, creativa i el paràmetre de la qual no pot ser el rating, perquè com ja sabem no sempre un gran nombre de televidents és sinònim de qualitat d’un programa.

Amb aquesta fi és necessari establir amb la major claredat que indicadors o elements permeten afirmar que una programació és d’alta o baixa qualitat. Per a Jesús Martín Barber la qualitat de la televisió ha de sumar la capacitació tècnica, la competència comunicativa en la construcció de públics, un alt sentit de la diversitat social, ideològica i cultural i la capacitat per construir llenguatges comuns.

Continue reading “La televisió de qualitat” →