ACPV participa a la taula rodona Televisió nacional o televisions regionals?

Toni Gisbert, coordinador d'ACPV participà en aquesta taula, on també estaven convidats Jaume Mateu, president de l'Obra Cultural Balear, Gina Garcías, directora general de Comunicació del Govern Balear i Carles Mundó, secretari de Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya.

El debat  fou moderat per Joan Vila, president del Grup de Periodistes Ramon Barnils, i se celebrà el  17 de setembre a la seu d'Òmnium Cultural de Barcelona.

Pot semblar un títol llarg i fora de lloc, però una idea com aquesta va planar en el debat. Dit d'una altra manera: podem construir un espai català de comunicació, obert i competitiu, dins tot el domini lingüístic del català, amb les eines que ens proporciona l'estat de les autonomies, que trossegen aquest espai en com a mínim tres "comunitats autònomes" (si no comptem ni la Franja, ni Andorra ni Catalunya Nord) i no morir en l'intent?

Segons els representants de l'Obra CUltural Balear, Jaume Mateu, i Acció Cultural del País Valencià, Toni Gisbert, no podem, perquè la legislació espanyola ens encotilla i sempre ens va en contra (i sempre va a favor del transport indiscriminat de canals en espanyol). Segons els representants del Govern Balear, Gina Garcias, i del Govern català, Carles Mundó, hem de poder fer el màxim amb els instruments que tenim -les televisions autonòmiques actuals- i hem de treballar per legalitzar i blindar l'intercanvi d'emissions entre tots els territoris de parla catalana. Aquestes van ser, a grans trets, les dues visions contraposades que van dialogar ahir -en un ambient d'esquisida cordialitat, com no podia ser d'altra manera- en el debat públic "Televisió nacional o televisons regionals?". Aquí rau el gran desllorigador: per a les dues entitats activistes i culturals de la Federació Llull (així com per a l'amfitrió Òmnium), només TV3 pot garantir el paper de televisió de país, en català, cohesionadora i potent, sense que això impliqui fer callar altres canals, d'esperit més "regional", com IB3 o Canal 9 (aquesta última amb greus mancances lingüístiques, com tots sabem).

La sortida proposada per ACPV, una Iniciativa Legislativa Popular, que estableixi en una llei estatal l'obligatorietat de permetre la lliure circulació de les emissions en alguna de les tres llengües no majoritàries de l'Estat (català, gallec i esukara), tot i ser un camí no exempt de dificultats i de viaranys, sembla ara per ara l'única via perquè els valencians que ho vulguin, puguin seguir veient TV3.